áoyóukǔzhuó身虽劳犹苦卓sūlǎoquánèrshíqī苏老泉二十七shǐfāfèndúshūjí始发奋读书籍bǐjìlǎoyóuhuǐchí彼既老犹悔迟ěrxiǎoshēngyízǎosī尔小生宜早思ruòliánghàobāshíèr若梁灏八十二duìdàtíngkuíduōshì对大廷魁多士bǐjìchéngzhòngchēngyì彼既成众称异ěrxiǎoshēngyílìzhì尔小生宜立志yíngbāsuìnéngyǒngshī莹八岁能咏诗mìqīsuìnéngfùqí泌七岁能赋棋bǐyǐngwùrénchēngqí彼颖悟人称奇ěryòuxuédāngxiàozhī尔幼学当效之càiwénjīnéngbiànqín蔡文姬能辨琴xièdàoyùnnéngyǒngyín谢道韫能咏吟bǐnǚzǐqiěcōngmǐn彼女子且聪敏ěrnánzǐdāngzìjǐng尔男子当自警tángliúyànfāngqīsuì唐刘晏方七岁jǔshéntóngzuòzhèngzì举神童作正字bǐsuīyòushēnyǐshì彼虽幼身已仕ěryòuxuémiǎnérzhì尔幼学勉而致yǒuwéizhěyìruòshì有为者亦若是quǎnshǒuyèjīsīchén犬守夜鸡司晨gǒubùxuéhéwéirén苟不学曷为人cántǔsīfēngniàngmì蚕吐丝蜂酿蜜rénbùxuébùrúwù人不学不如物yòuérxuézhuàngérxíng幼而学壮而行shàngzhìjūnxiàzémín上致君下泽民yángmíngshēngxiǎnfùmǔ扬名声显父母guāngyúqiányùyúhòu光于前裕于后rényízǐjīnmǎnyíng人遗子金满赢wǒjiàozǐwéiyìjīng我教子惟一经qínyǒugōngxìwúyì勤有功戏无益jièzhīzāiyímiǎnlì戒之哉宜勉力